La Seu plena d'ous

La setmana passada vaig veure amb la meva parella un programa d'IB3 que proposava un rànquing de les deu millors expressions de les Illes Balears. Crec que el títol del programa és TOP 10. Sense voler entrar a discutir la conveniència o no de puntuar qualsevol dels camps que tenen a veure amb el patrimoni cultural (l'animalada de les set meravelles és una prova i basta veure'n els resultats), resulta un programa simpàtic i entretingut. Més m'ho va parèixer quan varen proposar la Seu de Mallorca com la capdavantera dels monuments de les Illes.
Però aquesta vegada vaig quedar decepcionat! Entre les deu millors expressions no va sortir la famosa "ja tenim la Seu plena d'ous"! I per aquí no hi pas! M'han tocat l'animeta, i el post va dedicat a aquesta expressió.
Segons el Diccionari Alcover Moll, aquesta expressió es diu irònicament quan algú suposa haver tingut un gran èxit o haver aconseguit una gran cosa que en realitat és insignificant.

La Seu plena d'ous, de Joan Lluís Fuster

Sense haver investigat gens o casi res, es proposa el naixement de l'expressió a partir del fet que la Seu tingués gran necessitat d'ous. Quin seria el motiu de tants d'ous per començar a pensar que tot l'espai monumental de la Seu estava ple  d'ous de gallina? Aquí van les propostes:
Una de les majors utilitzacions d'ous en una construcció gòtica tendria a veure amb la tècnica de la pintura al tremp, amb aglutinant d'ou, que cobriria amb brillants colors la pedra dels diferents portals i escultures de la Seu. Pot semblar una possibilitat interessant, però si és així, totes les esglésies haurien necessitat d'aquesta aportació, i no entendria la predominància de la Seu. I no sé si les monges de Santa Clara haurien demanat l'expressió "tenir Santa Clara plena d'ous", ja que totes les nuvies envien dotzenes d'ous per tenir bon temps el dia del seu casament.
Altra gent proposa que s'embetumaven les pedres de les façanes per tal de que agafessin un color vermellós, com el que ara té la façana Sud de la Seu, i així es protegirien de la sal de la mar i de l'aigua. Bé, aquesta proposta queda descartada, segons els estudis de façanes que tenim a l'actualitat. Les façanes que gaudeixen d'aquest color vermell tenen en la seva superfície cristalls d'hematites (òxid de ferro), que provendrien de l'interior de la pedra o serien transportats des del Sàhara pel vent de migjorn. Això fa a la façana molt més resistent a la sal i a l'aigua, i afegeix una coloració preciosa.
La meva proposta no sé si és original o no, perquè no conec la bibliografia dels filòlegs, i no sé si algú ja ha proposat res sobre el tema dins el camp de l'antropologia.
Segons la tècnica de construcció de la volta apuntada, les sostrades de les voltes es farcien amb alfàbies de ceràmica i gerres més petites, per reblir amb poc pes i molt de volum els ronyons de la volta. Hem de recordar que va ser entre d'altres Carreras Candi a la catedral de Barcelona qui va treure a la llum la documentació sobre els fragments ceràmics frentum o frantum (romputs i descartats), per reblir les voltes de la Catedral gòtica.
Un testimoni de Sant Miquel de la Mata (Mataró) ens descriu la ubicació exacta de les peces ceràmiques reutilitzades. Grans alfàbies senceres es posaven de cap per avall enmig dels ronyons de les voltes.
Gràcies a gent com Elvira González, no hem de dir res més sobre les alfàbies de la sala capitular gòtica de la Seu de Mallorca, que amb les obres de restauració dels anys seixanta, amb Guillem Reynés com a cap, varen sortir a la llum.
Les alfàbies invertides, amuntegades  una al costat de l'altra a sobre de la volta i mostrant el seu cul arrodonit a la part superior, varen ser vistes pels ciutadans des del carrer tal com si fossin ous que omplien la catedral fins dalt. D'aquí l'expressió tenir la Seu plena d'ous? No ho crec impossible!
Quan a la Seu acabaven una volta de la catedral amb el rebliment de les voltes i el seu cobriment de morter, implicava un moment culminant de la construcció. Però després de les fetes associades a la posada de la clau de volta, s'havien de desfer les bastides, i es preparava tot un altre cop per començar el següent tram de la catedral. D'aquí pot venir el significat de l'expressió: ja tenim la Seu plena d'ous, però no hem fet res important, perquè això no s'acaba mai, i hem de tornar a començar el procés un parell de metres més enllà...
Tot això és només una proposta molt agosarada. Només demano que no es tingui per impossible, que no em tractin de boig encara, i que els vertaders investigadors de l'arquitectura gòtica continuïn dirigit-me la paraula i visitant el blog de tant en tant.

Bibliografia:
Marta Argelagués (2009)  L'església vella de Sant Martí de Cerdanyola: Història i arqueologia, Quaderns de recerca de Cerdanyola del Vallés, UAB, pp- 63.
Elvira González (1995) "Las tinajas de época bajo-medieval de la Sala Capitular gótica", a Aina Pascual (coord), La Seu de Mallorca, Palma: Olañeta, pp. 349-355.
Manuel Carbonell (1999) Conservación y restauración de fachadas antiguas de Baleares, Palma: Col·legi d'Arquitectes de Balears , p. 21
Joan Lluís Fuster (2011) De sa paraula a sa pintura, Palma: Consell de Mallorca, Institut d'Estudis Baleàrics, fig. 1.