Jaume II i la Catedral de Mallorca. El llibre.

Crec que ja es troba disponible en algun punt de venda el volum de les I Jornades de la Seu , que es varen dur a terme l'any passat, amb el fil conductor de Jaume II.
Aquestes jornades varen ser organitzades des de l'Arxiu Capitular de la Seu, amb la supervisió de Pere Fullana i Mercè Gambús. He de reconèixer que va ser un encontre amb bon nivell expositiu, on es varen treure algunes coses noves i que va tenir gran èxit de participació. L'aforament va estar ple des del primer dia, tal vegada amb ajuda dels crèdits de formació del professorat, que va fer que alguns personatges no desitjats juguessin a maquinetes mentre duraven les ponències, per no avorrir-se. No es varen donar compte que s'estaven exposant fets importants de la història de la Seu.
Ja a partir del primer capítol del llibre l'exposició de Josep Amengual i Batle intenta remoure consciències respecte a les obres de la Seu al segle XIII, anteriors al primer Llibre de Fàbrica i Sagristia.  Francisca Torres documenta les obres de la capçalera de la Seu, una excavació que es va fer a la Sagristia Major de la Seu i que no he pogut seguir. És fantàstic que així es publiquin els resultats de la  poca arqueologia que ha gaudit la Seu. Interessants els grafits que s'han trobat, entre els que voldria destacar una galera i un esbós d'un arc pintat amb almangra.
Jaume Sastre continua la seva tasca de recerca a l'Arxiu Capitular, destacant el corpus documental de l'Arxiu que fa referència a Jaume II. Tres-cents vint documents, ni més ni manco.
En Xisco Molina presenta un comentari sobre un dels primers rectors de Santa Eulàlia de l'Arxiu Capitular, un destacat document de l'Arxiu.
Gabriel Seguí continua amb els seus estudis sobre la litúrgia, en aquest cas sobre l'ordenament de la Capella Reial de l'Almudaina segons el llibre de les Lleis Palatines de Jaume III. És un article interessant en el context del Castell Reial.
La part econòmica i el món dels mercants  s'ha posat en relació amb la Seu per part d'Antoni Ortega, una de les persones que és capaç de fer d'aquest tema un moment de gaudi absolut. Parlar d'economia sense ningú es despisti és cosa difícil!
Jaume Boada va parlar del complicat món de la numismàtica, Xavier Carbonell sobre el retaule Major de la Seu i la musicologia, Mercè Gambús sobre les reformes de Gaudí... Antònia Vicens, Bernat Juan, jo mateix, Elvira González, Pere Fullana sobre la tomba de Jaume II (a qui he de donar les gràcies per citar-me)...  Crec que no hi faltava ningú dels que anem assíduament a la Seu, que ens té enganxats com si fos nicotina pura!
Pels estudiosos és un volum imprescindible per mantenir-se al dia. Pels aficionats crec que val la pena fer-hi un cop d'ull, així que anau alerta, que no sé si es farà una segona tirada.

II JORNADES D’ESTUDIS HISTÒRICS DE LA SEU DE MALLORCA

Arriben els dies 18 i 19 de setembre les II Jornades de la Seu, organitzades per l'Arxiu Capitular un any després de l'exitosa quantitat de gent que va assistir a la primera convocatòria. En aquest cas però, el títol ens duu al segle XIX: El Bisbe Bernat Nadal i la Catedral de Mallorca en el bicentenari de la Constitució de 1812. 
Les taules on es poden fer les propostes de les comunicacions són les següents:

• El bisbe Bernat Nadal: pastoral, pedagogia, pensament i política

• Els diputats de les Illes Balears a les Corts de Cadis

• El temps artístic de les Corts de Cadis: producció i recepció de les arts a la

Catedral

• La Catedral com a centre de producció i de difusió cultural i religiosa: la

literatura i la música al voltant de 1812

Crec que ha estat una gran idea la d'obrir una taula als temes artístics i una altra a la literatura, i no centrar-se del tot amb la Pepa. 

Les propostes s'han de fer arribar a la comissió científica (la convocatòria no diu qui són els seus membres), al correu acm@catedraldemallorca.org o al telèfon 902022445 (és la primera vegada que veig un 902 per inscriure's a un congrés!).

Recordau tots, que les comunicacions són de 25 o 30 minuts, si es segueix amb la dinàmica de l'any passat.  

Esper que siguin unes jornades tan profitoses com les de l'any passat i que les cadires d'aquest any siguin millors Hi ha uns coixins a Ikea molt a bon preu! 

I Jornades de la Seu i Jaume II

Es pot dir que les jornades de la Seu varen ser un èxit. Les places es varen acabar prest, i molta gent es va quedar sense poder-hi anar. Aquest és el problema de donar punts o crèdits de lliure configuració o de professorat: alguns indessitjables que jugaven amb una gameboy varen ocupar un lloc de manera poc profitosa. Però no tot pot ser perfecte. Molts d'aquells alumnes podien esser d'història o història de l'art... gràcies a la propaganda dels professors organitzadors.

Sobre el nivell de les comunicacions, això em durà un parell de missatges del blog, ja que hi ha una feinada. La tasca servirà per avançar tot allò que es publicarà a les actes, i apart, per comentar els debats de les conferències, la sang i el fetge d'un congrés, que aquest va tenir ració triple. Mai havia vist aprofitar tant les pauses entre les conferències per posicionar-se davant una o altra aportació. Tot va ser molt salvatge. Jo vaig ser culpable d'una d'aquestes discusions, i deman perdó a qui correspongui.

La primera conferència va encetar aquest ambient de: diguis el que diguis, si et fiques en el meu tema et saltaré a la iugular...

Josep Amengual, amb un títol que pareixia inofensiu (La Seu de Mallorca, com a emblema de la nova església en el Regne enmig de la mar), va proposar, a partir de les seves incursions a l'Arxiu Secret del Vaticà (m'encanta això de secret, quan hi ha un gran cartell a la porta de l'arxiu), que tanta pasta atorgada en el segle XIII en l'adaptació com a catedral de l'Algema musulmana, no es pot entrendre. La proposta és: hi va haver algun tipus de construcció nova en aquell temps, quan existien aportacions testamentàries certament importants a l'obra de la Seu.

He de dir que encara hi ha un grup reduït de persones que creu en aquesta teoria, com els irreductibles gals que sobreviuen a l'imperi de les publicacions dels llibre de fàbrica i a les teories fundades ja per Villanueva. Crec recordar una frase publicada en algun lloc del temps de Jaume I, quan va veure "acabada l'obra de la Seu" abans de morir. Això, ha fet que alguna gent proposi fins i tot, no ho publicarien ni morts però si s'atreveixen a posar-ho sobre la taula en temps de cafè copa i puro, que Santa Eulàlia va ser catedral abans de la Catedral.

No crec que Josep Amengual, amb la intel·ligència que Deu li ha donat, tingui la intenció de retornar els inicis de la catedral actual al segle XIII, tenint en compte el que sabem avui en dia. Sencillament, posa sobre la taula un aspecte interessant i que crec que encara no està resolt. Aquest és el tema de les actuacions dins l'algema. Què va significar la transformació d'una mesquita en una catedral a Mallorca? En això ens ajuden les publicacions sobre processos similars dins de la Península Ibèrica (sempre ens creiem els mallorquins, que tot el que passa dins Mallorca no ocorre en altres llocs). Per altra banda, també ens ajuden testimonis del segle XVI sobre possibles restes materials del segle anterior. Això de l'existència de capelles de fusta que es canviaren de lloc, ens dóna una idea de com havia de ser la Seu en el segle XIII: un recinte musulmà amb unes construccions (provisionals o no, això no ho sé) de fusta al seu interior.

Fusta, fusta i més fusta! Res de pedra. Reivindic una ciutat de Palma medieval feta amb fusta! Sabem que en aquesta època existien esglésies de fusta, no només al nord d'Europa, com s'ha pensat fins fa poc. La proposta dels arqueòlegs del sud d'Itàlia sobre el percentatge d'esglésies de pedra i de fusta a la regió de Puglia passa per un dos per cent en contra del material noble (en època altomedieval, això sí). És una equivocació pensar també que les cases de Palma, majoritàriament fossin de pedra. Quan tothom veu la vista de la ciutat de Mallorques del Sant Jordi de Pere Niçard, la majoria de cases tenen estructura de fusta, i així havien de ser. Però clar, la fusta desapareix de manera fàcil, sobre tot perquè crema i es podreix. Només sé d'un exemple de casa amb estructura de fusta que es conserva a la ciutat de Mallorca en el segle XXI, i es troba a la Plaça Mercadal.

Així idò tenim una Seu amb estructures interiors de fusta, amb tot de capelles, retaules i altars al seu interior. Amb això varen haver de gastar-se les lliures els responsables de la seva construcció. Amb això i amb tenir en compte les pedreres, el trasllat del material de la construcció futura, amb adquirir solars annexes a la Seu per poder tenir un bon solar enmig de la ciutat... i tantes altres coses.

Però això, en Josep Amengual no ho va dir, i en Jaume Sastre es va posicionar. Així va començar el congrés: d'una manera molt animada.

Nota: Anau a veure en Niçard

Jornades de la Seu i Jaume II

Gràcies a gent com l'amo en Bernat i l'amo en Xisco, els que fan que funcioni l'arxiu capitular, la Seu tindrà aviat unes primeres jornades sobre la seva història i patrimoni, relacionades amb la figura de fons (molt al fons) de Jaume II. Si mal no record es duran a terme el 20 i 21 se setembre, i esper que estiguin plenes fins a dalt d'investigadors i friks de la història i l'art a la Seu.

Com que duraran tot el dia, serà necessari comentar les aportacions un parell de dies més tard, però asseguraré que la gent que segueixi el bloc de la Seu tindrà les meves anotacions i pensaments en un parell de dies. Aquesta vegada ho puc prometre!

Com ja ha estat acceptat, el tàndem Toni Pons i Xisco Molina presentarem una comunicació, que té com a títol les visuals de la Capella Reial a l'època medieval.

Sobre el comitè científic de les jornades, destaquen la catedràtica Maria Barceló, la doctora Mercè Gambús, en Pere Fullana (que no el conec personalment), el canonge arxiver (tampoc el conec) i un altra persona que prové del seminari. Per la meva part crec que enyoraré la figura del nostre estimat Jaume Sastre, que tant ha escrit sobre la Seu. El seu darrer llibre sobre l'època del bisbe LLuís de Prades és indispensable.

Apart de quatre conferències s'esperen unes deu o quinze comunicacions. Esper que entre elles es trobin aportacions d'Antoni Ortega, Gabriel Seguí, l'amo en Bernat i una altra comunicació de l'amo en Xisco.

Qui estigui per Mallorca no hi pot faltar, i qui estigui a terra ferma, ja tindrà noves meves.

Esper que es segueixin els comentaris i s'aportin opinions, ara que m'he decidit a donar a conèixer aquest bloc. Quina meravella el Facebook!