Sobre el nivell de les comunicacions, això em durà un parell de missatges del blog, ja que hi ha una feinada. La tasca servirà per avançar tot allò que es publicarà a les actes, i apart, per comentar els debats de les conferències, la sang i el fetge d'un congrés, que aquest va tenir ració triple. Mai havia vist aprofitar tant les pauses entre les conferències per posicionar-se davant una o altra aportació. Tot va ser molt salvatge. Jo vaig ser culpable d'una d'aquestes discusions, i deman perdó a qui correspongui.
La primera conferència va encetar aquest ambient de: diguis el que diguis, si et fiques en el meu tema et saltaré a la iugular...
Josep Amengual, amb un títol que pareixia inofensiu (La Seu de Mallorca, com a emblema de la nova església en el Regne enmig de la mar), va proposar, a partir de les seves incursions a l'Arxiu Secret del Vaticà (m'encanta això de secret, quan hi ha un gran cartell a la porta de l'arxiu), que tanta pasta atorgada en el segle XIII en l'adaptació com a catedral de l'Algema musulmana, no es pot entrendre. La proposta és: hi va haver algun tipus de construcció nova en aquell temps, quan existien aportacions testamentàries certament importants a l'obra de la Seu.
He de dir que encara hi ha un grup reduït de persones que creu en aquesta teoria, com els irreductibles gals que sobreviuen a l'imperi de les publicacions dels llibre de fàbrica i a les teories fundades ja per Villanueva. Crec recordar una frase publicada en algun lloc del temps de Jaume I, quan va veure "acabada l'obra de la Seu" abans de morir. Això, ha fet que alguna gent proposi fins i tot, no ho publicarien ni morts però si s'atreveixen a posar-ho sobre la taula en temps de cafè copa i puro, que Santa Eulàlia va ser catedral abans de la Catedral.
No crec que Josep Amengual, amb la intel·ligència que Deu li ha donat, tingui la intenció de retornar els inicis de la catedral actual al segle XIII, tenint en compte el que sabem avui en dia. Sencillament, posa sobre la taula un aspecte interessant i que crec que encara no està resolt. Aquest és el tema de les actuacions dins l'algema. Què va significar la transformació d'una mesquita en una catedral a Mallorca? En això ens ajuden les publicacions sobre processos similars dins de la Península Ibèrica (sempre ens creiem els mallorquins, que tot el que passa dins Mallorca no ocorre en altres llocs). Per altra banda, també ens ajuden testimonis del segle XVI sobre possibles restes materials del segle anterior. Això de l'existència de capelles de fusta que es canviaren de lloc, ens dóna una idea de com havia de ser la Seu en el segle XIII: un recinte musulmà amb unes construccions (provisionals o no, això no ho sé) de fusta al seu interior.
Fusta, fusta i més fusta! Res de pedra. Reivindic una ciutat de Palma medieval feta amb fusta! Sabem que en aquesta època existien esglésies de fusta, no només al nord d'Europa, com s'ha pensat fins fa poc. La proposta dels arqueòlegs del sud d'Itàlia sobre el percentatge d'esglésies de pedra i de fusta a la regió de Puglia passa per un dos per cent en contra del material noble (en època altomedieval, això sí). És una equivocació pensar també que les cases de Palma, majoritàriament fossin de pedra. Quan tothom veu la vista de la ciutat de Mallorques del Sant Jordi de Pere Niçard, la majoria de cases tenen estructura de fusta, i així havien de ser. Però clar, la fusta desapareix de manera fàcil, sobre tot perquè crema i es podreix. Només sé d'un exemple de casa amb estructura de fusta que es conserva a la ciutat de Mallorca en el segle XXI, i es troba a la Plaça Mercadal.
Així idò tenim una Seu amb estructures interiors de fusta, amb tot de capelles, retaules i altars al seu interior. Amb això varen haver de gastar-se les lliures els responsables de la seva construcció. Amb això i amb tenir en compte les pedreres, el trasllat del material de la construcció futura, amb adquirir solars annexes a la Seu per poder tenir un bon solar enmig de la ciutat... i tantes altres coses.
Però això, en Josep Amengual no ho va dir, i en Jaume Sastre es va posicionar. Així va començar el congrés: d'una manera molt animada.
Nota: Anau a veure en Niçard
