Fa uns dies va sortir al diari que s'acomplien cent anys de la inauguració de la il·luminació elèctrica de Gaudí a la Seu. El 6 de juny de 1912, per ser exactes.
Avui en dia, gràcies a un poc de seny i al que podem anomenar conservació preventiva, quan es restaura una obra d'art sempre es presenta una memòria de la intervenció, amb un darrer punt que marca les actuacions que s'han de dur a terme per conservar la peça en les millors condicions possibles. Normalment es poden resumir en actuacions senzilles, com passar un pinzell o un aspirador de conservació per llevar la pols acumulada (l'aspirador de conservació té molta menys potència que un aspirador normal; les coses que un aprèn en unes pràctiques no remunerades!).
Avui en dia, la redacció d'unes directrius de conservació no és fa només en el camp de l'art. També s'entrega amb els projectes arquitectònic, marcant la periodicitat de les revisions que s'han de fer als diversos materials. El major problema que hi ha als concursos públics d'arquitectura és que normalment, en favor de l'espectacularitat de l'obra arquitectònica, no es té en compte aquest apartat de conservació, i s'aproven projectes arquitectònics caríssims de mantenir i que acaben hipotecant al propietari (tots nosaltres).
Però clar, aquesta preocupació per la conservació d'una obra, és cosa de fa pocs anys, i en temps de Gaudí, i molt manco amb una instal·lació elèctrica de principis de segle XX, no es va tenir en compte el futur de la instal·lació.
Les bombetes actuals de la intervenció de Gaudí, s'assemblen encara a les originals? Em costa de creure que encara es fabriqui un model tecnològic de 1912...
Aquestes bombetes grogues de la Seu recorden un poc a les llums dels carrers de Palma, ara fa uns anys, en època de Nadal, amb un efecte es pot descriure com a "retro". La il·luminació elèctrica de la Seu lluita amb la seva proposta de principis de segle XX amb les modernes il·luminacions dels altres edificis històrics (basta veure l'interior de Santa Eulàlia, que és fantàstic). Però alerta: cada una de les dues propostes m'assembla vàlida.
Si les bombetes són del model original s'ha de reconèixer la tasca de la Seu per mantenir la seva estètica. És un esforç considerable. El major problema és que ara per ara, la fabricació de bombetes incandescents acabarà prohibida aquest mateix any a la UE, pel que serà necessari anar-les a comprar a una altra banda. Això, o renovar-se.
M'heu d'entendre. No hem de ser més papistes que el papa. Si el model ja no és l'original i resulta complicadíssim trobar bombetes amb la mateixa coloració i temperatura, ens passam a bombetes de baix consum i s'ha acabat la història. En certa manera Gaudí sempre va estar al capdavant de la innovació. Si el que s'ha d'intentar és mantenir l'essència de la seva intervenció amb la coloració, potència i temperatura de les bombetes originals, crec que a la llarga l'assumpte es complicarà. Mirau què difícil és trobar en tot Espanya un restaurador de vitralls que pugui reproduir els colors originals. Quan complicat seria trobar un restaurador "electricista" que ens faci bombetes incandescents de forma artesanal.
Per coses com aquestes és necessari seguir les pautes de la conservació preventiva, tant en les restauracions com en la recepció d'obres contemporànies. Si es tenen en compte aquests assumptes de menor importància pressupostària, el futur pot ser molt més econòmic. El tan senzill com passar una petitíssima part del pressupost d'intervenció en prevenir-ne d'altres. Coses com tirar la pols d'una obra que es restaura a sobre d'una peça recentment intervinguda s'hauria d'evitar, seguint un pla d'intervencions coordinat per tècnics.
