Vos deix un article sobre el pròxim concert de la Seu, aquest dissabte, dirigit per Joan Company i cantat per Poema Harmònic. Es tracta de la primera vegada que es cantarà la missa a quatre veus de Pau Villalonga.
En principi, si les meves informacions són correctes, el concert no es farà a l'altar major, sinó a la capella de Sant Pere (ara del Santíssim). El criteri musical ha imperat, i com que no s'espera a molta gent, el concert es farà a la nau de l'Epístola. Tothom que canta sap que l'altar major de la Seu és el pitjor lloc per cantar de tota Palma (no és una exageració). El problema es troba amb el mur interior de la façana de la Seu, que torna el so amb un petit retard i distorsiona tot el que es representa a la Capella Reial.
És cert que la Seu és un marc incomparable pels grans concerts, només igualat pel Castell de Bellver i les Serenates d'Estiu de JMM. Però hi ha gent que prefereix escoltar les coses bé, per molt que el lloc pugui ser fascinant. Vos podeu imaginar que amb una orquestra simfònica, mentre aquest govern no la suprimeixi, l'efecte del mur de façana és encara pitjor.
No soc expert en el camp, però crec que amb una pantalla acústica que trencàs el so, la Seu guanyaria moltes possibilitats de convertir-se en un auditori musical decent (fins i tot podria sonar bé i tot). Segur que existeixen pantalles acústiques portables, que es desmunten amb facilitat i es poden tornar a guardar.
Ara que, essent una opinió personal, l'auditori de Mallorca mai ha estat molt exigent (manco un grup reduït de gent, es clar). Basta veure les aglomeracions dels concerts de la Seu quan venen el rei i la reina. M'ho puc prendre com una cosa positiva. Aquests Borbons serveixen per fer anar a un concert de música clàssica a gent que no hi ha anat mai... És un altre punt de vista.
LARA VILLAR. PALMA Es una incógnita por descubrir si el músico Pau Villalonga era mallorquín o no, lo cierto es que fue el primer maestro de Capilla de la Catedral de Mallorca. Allá por el siglo XVI escribió el Llibre de Faristol, un manuscrito que simboliza en la actualidad "la recuperación de nuestro patrimonio", que sigue los patrones "de la escritura de entonces" y conserva la "calidad" de este tipo de misa, explicó ayer el director del grupo Poema Harmònic, Joan Company, que se encargará el próximo sábado 31, a las 20 horas, de dirigir la interpretación que "probablemente sea la primera en su historia", añadió.
La Misa a cuatro voces mixtas es un concierto gratuito que será ofrecido por un coro de cámara (grupo filial de la UIB) formado por 14 voces, que regresa tras un parón de tres años en los que les faltaba dirección. "Me lo ofrecieron a mí y creí oportuno aceptarlo", comentó Company.
Sin embargo, el manuscrito que alberga la música de Villalonga ha tenido que ser previamente adaptado y transcrito a los patrones de escritura actual, tarea que han llevado a cargo los estudiosos Romà Escales y Francesc Crespí. Antes de la actuación, según explicó Company, se darán detalles de todo ello, a cargo de los expertos Escales y Crespí, sobre el proceso de recuperación de esta música de finales del renacimiento y principios del barroco.
La Misa a cuatro voces – Kyrie, Gloria, Credo, Sanctus-benedictus y Agnus Dei– constituye uno de los tres actos previstos para completar el programa de la XII Semana Santa Musical que La Seu organiza por estas fechas. El segundo concierto de esta edición será el 4 de abril, en la Iglesia de Sagrado Corazón de Palma, a las 20 horas. Será responsabilidad de la Escolania de Blauets de Lluc, dirigidos por Ricard Terrades y con Rafael Riera como organista.
Por su parte, el Ayuntamiento de Palma y la Fundación Banco Santander han colaborado en la exposición Davant l´abisme, que permanecerá en Ses Voltes hasta el tres de junio de 2012.
viernes, 30 de marzo de 2012
miércoles, 28 de marzo de 2012
Ja es preparen les segones Jornades d'Estudis Històrics de la Seu, aquesta vegada enllaçades amb el centenari de la Constitució de 1812, on alguns canonges i el bisbe Nadal varen tenir un paper destacat en la seva redacció.
Suposo que tenint en compte l'especialització del tema, es farà una lectura transversal de tots els esdeveniments del segle XIX relacionats amb la Seu. Al manco, alguna de les sessions que es preparen, esper que tingui un títol tan suggerent com "la Seu al segle XIX" (això si no volen trobar-se sense comunicants per omplir els dos dies).
Però podem estar tranquils, perquè com varem veure l'any passat, el títol principal només és el fil conductor proposat per la comissió de les jornades.
No sé quins estudiosos seran els que determinin el programa. Personalment apostaria al manco per la presència d'Antoni Planas o Román Piña, reconeguts ambdós en el camp de la història del Dret i el primer d'ells, president de la Societat Arqueològica Lul·liana.
Respecte al departament d'Història de la Universitat, no m'estranyaria que alguns dels professors d'Història Contemporània tinguessin sobre la taula la comanda de fer una conferència a les jornades (Sebastià Serra, Miquel Duràn). Qui sap si la catedràtica Catalina Cantarellas substitueixi aquest any a la medievalista Maria Barceló, i ens proposi de pas alguna conferència... això, si la Història deixa temps i lloc a la Història de l'Art.
Tampoc mancarà la Presència d'en Pere Fullana, director de l'Arxiu Capitular i responsable de les jornades, na Mercè Gambús, present a qualsevol acte on la Seu, patrimoni i història vagin de la mà, i moltes altres persones relacionades amb els estudis històrics.
Jo com sempre, per molt que el tema sigui del segle XIX, tinc la intenció d'assistir com a públic, ja que a qualsevol lloc es poden donar sorpreses. Tal volta algú presenti coses de la fàbrica de la Seu en aquest moment històric, tan poc estudiat i que encara podria donar que parlar. Hem de recordar que a partir de la segona meitat del segle XIX, el romanticisme de l'època va voler recuperar la imatge de catedral gòtica per sobre dels historicismes posteriors. Si tingués temps i fos oportú, aquest tema ho comunicaria en aquestes segones jornades. Però així com estan les coses, millor acabar altres projectes que tinc pendents.
Per acabar i a l'espera del Call for papers, suposo que a la presentació de les jornades s'aprofitarà per presentar el volum de les jornades de la Seu de l'any passat. Crec que les actes ja estan a impremta, però no han passat encara les proves de maquetació o possibles errors en "galerades" (això si tenen intenció de fer-ho).
Ah, una cosa més! Si per casualitat hi ha algú de la Seu que mira aquest blog, agrairia moltíssim que hi hagués un esforç per canviar les cadires de l'any passat. Ho cregueu o no, aquesta tonteria va ser un dels aspectes organitzatius més comentats.
Suposo que tenint en compte l'especialització del tema, es farà una lectura transversal de tots els esdeveniments del segle XIX relacionats amb la Seu. Al manco, alguna de les sessions que es preparen, esper que tingui un títol tan suggerent com "la Seu al segle XIX" (això si no volen trobar-se sense comunicants per omplir els dos dies).
Però podem estar tranquils, perquè com varem veure l'any passat, el títol principal només és el fil conductor proposat per la comissió de les jornades.
No sé quins estudiosos seran els que determinin el programa. Personalment apostaria al manco per la presència d'Antoni Planas o Román Piña, reconeguts ambdós en el camp de la història del Dret i el primer d'ells, president de la Societat Arqueològica Lul·liana.
Respecte al departament d'Història de la Universitat, no m'estranyaria que alguns dels professors d'Història Contemporània tinguessin sobre la taula la comanda de fer una conferència a les jornades (Sebastià Serra, Miquel Duràn). Qui sap si la catedràtica Catalina Cantarellas substitueixi aquest any a la medievalista Maria Barceló, i ens proposi de pas alguna conferència... això, si la Història deixa temps i lloc a la Història de l'Art.
Tampoc mancarà la Presència d'en Pere Fullana, director de l'Arxiu Capitular i responsable de les jornades, na Mercè Gambús, present a qualsevol acte on la Seu, patrimoni i història vagin de la mà, i moltes altres persones relacionades amb els estudis històrics.
Jo com sempre, per molt que el tema sigui del segle XIX, tinc la intenció d'assistir com a públic, ja que a qualsevol lloc es poden donar sorpreses. Tal volta algú presenti coses de la fàbrica de la Seu en aquest moment històric, tan poc estudiat i que encara podria donar que parlar. Hem de recordar que a partir de la segona meitat del segle XIX, el romanticisme de l'època va voler recuperar la imatge de catedral gòtica per sobre dels historicismes posteriors. Si tingués temps i fos oportú, aquest tema ho comunicaria en aquestes segones jornades. Però així com estan les coses, millor acabar altres projectes que tinc pendents.
Per acabar i a l'espera del Call for papers, suposo que a la presentació de les jornades s'aprofitarà per presentar el volum de les jornades de la Seu de l'any passat. Crec que les actes ja estan a impremta, però no han passat encara les proves de maquetació o possibles errors en "galerades" (això si tenen intenció de fer-ho).
Ah, una cosa més! Si per casualitat hi ha algú de la Seu que mira aquest blog, agrairia moltíssim que hi hagués un esforç per canviar les cadires de l'any passat. Ho cregueu o no, aquesta tonteria va ser un dels aspectes organitzatius més comentats.
 |
| I Jornades d'Estudis Històrics de la Seu |
Suscribirse a:
Entradas (Atom)