II JORNADES D’ESTUDIS HISTÒRICS DE LA SEU DE MALLORCA

Arriben els dies 18 i 19 de setembre les II Jornades de la Seu, organitzades per l'Arxiu Capitular un any després de l'exitosa quantitat de gent que va assistir a la primera convocatòria. En aquest cas però, el títol ens duu al segle XIX: El Bisbe Bernat Nadal i la Catedral de Mallorca en el bicentenari de la Constitució de 1812. 
Les taules on es poden fer les propostes de les comunicacions són les següents:

• El bisbe Bernat Nadal: pastoral, pedagogia, pensament i política

• Els diputats de les Illes Balears a les Corts de Cadis

• El temps artístic de les Corts de Cadis: producció i recepció de les arts a la

Catedral

• La Catedral com a centre de producció i de difusió cultural i religiosa: la

literatura i la música al voltant de 1812

Crec que ha estat una gran idea la d'obrir una taula als temes artístics i una altra a la literatura, i no centrar-se del tot amb la Pepa. 

Les propostes s'han de fer arribar a la comissió científica (la convocatòria no diu qui són els seus membres), al correu acm@catedraldemallorca.org o al telèfon 902022445 (és la primera vegada que veig un 902 per inscriure's a un congrés!).

Recordau tots, que les comunicacions són de 25 o 30 minuts, si es segueix amb la dinàmica de l'any passat.  

Esper que siguin unes jornades tan profitoses com les de l'any passat i que les cadires d'aquest any siguin millors Hi ha uns coixins a Ikea molt a bon preu! 

Els àngels del cimbori

Entre el mobiliari de la Capella Reial de la Seu es troben sis àngels sobre delicades columnes nummulítiques. Quatre d'aquests àngels són fets de pedra, i els dos altres, davant la càtedra episcopal, són de fusta. La seva ubicació actual no és l'original, ja que en el moment de la reforma barroca es varen llevar i restaren en poder de la família Olesa, dins de la possessió de Son Seguí del municipi de Santa Maria. Quan Gaudí va dur a terme la seva reforma del presbiteri va tenir coneixement dels antics àngels, i va tornar a ubicar el conjunt a la catedral.
Afortunadament aquests àngels es troben documentats. Sembla que un dels mestres que va tenir part en la seva construcció (és del tot segur?) va ser Llorens Tosquella Junior.  Jaime de Oleza y de España va publicar la notícia de la donació a la Seu per part dels seus avantpassats, Jaume d'Oleza i la seva dona Catalina Rovira, segons el seu testament de 1453.
En aquest cas no vull parlar massa de la història dels àngels, ja que és prou coneguda gràcies a moltes publicacions d'historiadors: Piferrer amb Quadrado, Rotger, Matheu, Palou, Llompart, Xavier Carbonell pels instruments, jo mateix junt amb en Xisco Molina i fins i tot en Tomeu Bestard, cronista de Palma, que va fer un bon article de divulgació.
El que vull tractar aquí és la funció que varen tenir i la seva originalitat.
Gràcies als estudiosos de les consuetes i a les consultes de models de presbiteri semblants, sabem que
aquestes columnes serviren per sustentar unes cortines laterals, que emmarcaren l'altar major de la Seu durant casi tota la seva història. El funcionament de les cortines estava del tot estipulat. Les misses de tres llissons, estaven tot el temps plegades; però els dies de nou lliçons un escolà havia d'acabar del tot boiet per plegar i desplegar les cortines de l'altar, segons el moment de la missa:

E a missa de IX lissons o de qualsevol doble esteran al principi de la missa pleguades, e quant lo prevera haurà dit lo prophaci un escolà és tingut d’estendre las dites cortines de la una part y de l’altre. E quant lo prevera sera per levar Déu dient aquellas paraules Benedictam, ratam etc., lo dit escolà pleguerà les dites cortines. E quant Sanctus haurà tochat lo dit escolà estendrà les dites cortines. E quant lo prevera haurà dit aquellas paraules Per ipsum et cum ipso etc., lo dit escolà pleguerà les dites cortines, e resteran axí pleguades que no sestenen més en dita missa.

Tot aquest dispositiu anava en conjunt amb les cortines dels grans retaules, que es trobaven tapats durant gran part de l'any, i que segons la festa del dia es descobrien, parcialment o del tot. Així, el concepte del que havia de ser una missa a l'època medieval tendria molt a veure amb allò ocult darrere les cortines, amb la imatge sagrada amagada  que es manifestaria a la comunitat només en moments molt puntuals, en dies de festa major. 

Respecte de l'originalitat dels àngels, sembla que no ho eren massa. Pertanyien a una estructura de cimbori, un tipus de baldaquí arquitectònic que durant els darrers segles de l'època medieval es va anar desmaterialitzant cada cop més, fins al punt que les columnes eren molt primes, sustentaven les cortines i el pali era intercanviable. Després de tants de segles, els cimboris gòtics no s'assemblaven als exemples alto-medievals de les distintes basíliques de Roma. 

Per saber on es trobaven els àngels abans de ser canviats de lloc hem de mirar exemples europeus. Aquest és el cas d'un retaule de Van der Weyden amb l'Exhumació de Sant Hubert. Allà apareixen les columnes de la mateixa manera que varen ser posades a la Seu de Mallorca. El cas és que nosaltres tenim un parell més de columnes, de resultes de ser un altar major de tota una catedral. Estarien distribuïts de tres en tres a cada lateral de l'altar, i com hem dit, sustentaven diverses cortines que aïllaven l'altar dels fels. 

Aquest no és l'únic exemple de cimbori similar a la catedral. La missa de Sant Gil de Sant Denís també ens mostra uns àngels a sobre de columnetes, i això ens fa creure que devia ser un model molt estès per tota Europa. 

Divulgacio´ de la Seu de Mallorca (II)

Entre les actuacions recents de la Seu de Mallorca, s'han tornat a oferir audioguies (o encara es preparen). No sé si es troben dins el preu de l'entrada al museu, però si no és així, els sis euros d'entrada més la despesa de les audioguies és bastant difícil d'acceptar per la majoria de turistes. 

Com es pot arreglar això? Hem de tenir en compte el que fan altres museus. 

El museu Mercedes de Stuttgard té inclòs ja al preu de l'entrada el lloguer de l'audioguia. Això és necessari, sobre tot pel tipus de fons museogràfic, de difícil interpretació i a cops allunyat del gaudi estètic (ideal pels friks dels cotxes i motors). Però l'oferta de l'audioguia de la Seu és poc atractiva. Primer de tot, perquè l'audioguia és una tecnologia superada pels nous telèfons, tablets interactius, etc. Segon, perquè el sistema d'auriculars de la Seu, pel que he vist per ara, és poc higiènic (reutilitzables). El Museu Mercedes no només et regala una entrada de disseny (el museu Guinnes és insuperable en aquest camp) sinó que també et regala els auriculars (i que són de bona qualitat). No vull que la gent tingui poca consideració a aquests regals. L'entrada de disseny i els complements es converteixen en records d'una experiència intensa, un parèntesi en un viatge de sol i platja, cervesa i bon viure. Això és el que volem, un record fantàstic per posar al Hofmann! 

Sobre l'antiguitat de l'audioguia, he de reconèixer els esforços del Museu Tintín, que en lloc d'aquests aparells, ha decidit passar-se a l'era Mac. Els reis de la visita interactiva: els I-fone 4. Molt més interactius, amb pantalla tàctil, amb recorreguts adaptables als interessos. No funcionen com a telèfons. Només tenen la funció de tablet. 

És interessant l'esforç de les empreses especialitzades en recorreguts culturals per plataformes digitals. Els beneficis són increïbles: per una banda, no s'ha de llogar la infraestructura, ja que pertany al client. Els continguts són adaptables als desitjos del client, com el temps de la visita, les unitats didàctiques que l'interessen particularment... També es poden crear recorreguts alternatius, per evitar la massificació, i  cada vegada que es visita un monument el client pot descarregar nous coneixements. 

Tomba de Gil Sánchez Muñoz a la sala capitular gòtica

La interactivitat no només es pot proposar  als visitants a partir del dispositiu de guia. La catedral de Vitòria ha creat dispositius de reintegració cromàtica als diferents portals escultòrics, a partir de canons de llum que s'activen quan els visitants volen (imaginau si ho poguessin activar des del tablet del museu o a partir del seu propi telèfon!). això serviria per canviar la generalitzada concepció del gòtic com una arquitectura i una escultura nua, sense color. L'altre dia, l'amo en Xisco i jo vàrem veure les possibilitats de fer aquesta intervenció a la tomba de Gil Sánchez Muñoz, aplicant els coneixements adquirits d'uns més que factibles anàlisis de les restes de color, que encara es veuen a la pedra. És una proposta en ferm... només manquen els doblers.

Divulgació de la Seu de Mallorca

He de reconèixer que no tinc esperit empresari.
Aquest post va molt més enllà de tots els que he escrit fins ara sobre la Seu, perquè no tracta temes d'investigació, sinó projectes sobre la divulgació del patrimoni de la Seu que ningú ha proposat (després diran que sí, que això ja estava previst) i que poso a l'abast de tothom. Totes les propostes són aplicables a tots els museus de les Illes Balears, i el que és més important: no només són fàcilment finançables sinó que també s'hi pot guanyar doblers.
La divulgació, sense tenir en compte els actes litúrgics, és la part més important del que es fa dia a dia amb el patrimoni d'una catedral. Posar interes per part dels gestors culturals a l'experiència del visitant, ha posat al punt de mira dels mercats turístics alguns exemples catedralicis fins a les hores desconeguts pel gran públic. Record la presentació del número de visitants del famós "Abierto por obras", que vàrem conèixer gràcies al Màster de Patrimoni de la UIB (gràcies Eduardo).
La primera proposta té a veure amb una experiència que es va dur a terme al Museu del Louvre de París. Un grup d'estudiants d'història de l'Art, tutoritzats per professors de la seva universitat,  tenien la missió d'estudiar i investigar durant un mes una sola peça del museu, amb la intenció de presentar-la després al públic que s'apropés a la peça. Així es creava una ruta alternativa, evitant la coneguda gimnàstica de museu amb passejades de punta a punta de quatre o cinc hores per aprofitar la visita. Segons les enquestes dels visitants, aquesta activitat va ser una experiència absolutament fantàstica, amb un nou punt de vista, la joventut i frescor dels "experts" i els nous coneixements adquirits.
No només aquesta experiència és aplicable als museus sense personal tècnic (Museu Episcopal, Museu Capitular...) també és aplicable a la posada en valor de les capelles laterals de la Seu i els objectes més desconeguts del tresor. Un sol horabaixa, amb la propaganda adequada i l'única inversió econòmica a partir de l'aportació voluntària dels visitants, dedicada exclusivament a l'esforç dels estudiants, mostraria coses noves als habitants de Palma, i es valoraria més la tasca cultural de la Seu envers la ciutat.
M'encantaria dur a terme aquesta activitat. Espér que arribi als responsables de divulgació del patrimoni de la Seu.

Museu d'Història Natural de Londres

La segona proposta ja es troba a l'abast d'aquelles col·leccions museogràfiques potents. És cas del Museu d'Història Natural de Londres.
A l'inici de la visita es dóna una targeta a cada visitant, com les d'hotel o les de crèdit, que serveix com a magatzem d'informació de les peces del museu. Cada vegada que el visitant té interés determinat per una peça, passa la targeta per un petit escàner al seu costat, i aquest introdueix la informació del catàleg del museu  a la targeta, que després es podrà descarregar de la pàgina web del museu a casa seva, sense despeses.
No fa falta dir que això ja està del tot superat, tenint en compte els telèfons actuals! És possible avui en dia posar un econòmic dispositiu de la grandària d'una moneda de dos euros al costat d'un quadre, i només apropant el telèfon, en mig segon, adquirir una fotografia digital de la peça d'una qualitat fantàstica. Imaginau-vos la Gioconda sense els "flash" de les càmeres fotogràfiques i sense la gent apuntant amb els telèfons. El quadre podria llevar-se el protector de vidre que té posat a sobre! També a la Capella Sixtina... No foto, no foto... criden els vigilants!
I tot això pot menester una inversió inicial, és cert, però els museus així es poden estalviar publicacions en paper, que costen una barbaritat, i divulgar millor el seu patrimoni. Ni que dir d'una millor protecció de les obres sensibles al flash! Les piles dels dispositius duren una  de dos anys (no necessita d'una instal·lació de cablejat). Només es menester un bon historiador amb criteri per fer els continguts i certa empresa que es dedica a fer els dispositius.

Continuarà...