Jaume II i la Catedral de Mallorca. El llibre.

Crec que ja es troba disponible en algun punt de venda el volum de les I Jornades de la Seu , que es varen dur a terme l'any passat, amb el fil conductor de Jaume II.
Aquestes jornades varen ser organitzades des de l'Arxiu Capitular de la Seu, amb la supervisió de Pere Fullana i Mercè Gambús. He de reconèixer que va ser un encontre amb bon nivell expositiu, on es varen treure algunes coses noves i que va tenir gran èxit de participació. L'aforament va estar ple des del primer dia, tal vegada amb ajuda dels crèdits de formació del professorat, que va fer que alguns personatges no desitjats juguessin a maquinetes mentre duraven les ponències, per no avorrir-se. No es varen donar compte que s'estaven exposant fets importants de la història de la Seu.
Ja a partir del primer capítol del llibre l'exposició de Josep Amengual i Batle intenta remoure consciències respecte a les obres de la Seu al segle XIII, anteriors al primer Llibre de Fàbrica i Sagristia.  Francisca Torres documenta les obres de la capçalera de la Seu, una excavació que es va fer a la Sagristia Major de la Seu i que no he pogut seguir. És fantàstic que així es publiquin els resultats de la  poca arqueologia que ha gaudit la Seu. Interessants els grafits que s'han trobat, entre els que voldria destacar una galera i un esbós d'un arc pintat amb almangra.
Jaume Sastre continua la seva tasca de recerca a l'Arxiu Capitular, destacant el corpus documental de l'Arxiu que fa referència a Jaume II. Tres-cents vint documents, ni més ni manco.
En Xisco Molina presenta un comentari sobre un dels primers rectors de Santa Eulàlia de l'Arxiu Capitular, un destacat document de l'Arxiu.
Gabriel Seguí continua amb els seus estudis sobre la litúrgia, en aquest cas sobre l'ordenament de la Capella Reial de l'Almudaina segons el llibre de les Lleis Palatines de Jaume III. És un article interessant en el context del Castell Reial.
La part econòmica i el món dels mercants  s'ha posat en relació amb la Seu per part d'Antoni Ortega, una de les persones que és capaç de fer d'aquest tema un moment de gaudi absolut. Parlar d'economia sense ningú es despisti és cosa difícil!
Jaume Boada va parlar del complicat món de la numismàtica, Xavier Carbonell sobre el retaule Major de la Seu i la musicologia, Mercè Gambús sobre les reformes de Gaudí... Antònia Vicens, Bernat Juan, jo mateix, Elvira González, Pere Fullana sobre la tomba de Jaume II (a qui he de donar les gràcies per citar-me)...  Crec que no hi faltava ningú dels que anem assíduament a la Seu, que ens té enganxats com si fos nicotina pura!
Pels estudiosos és un volum imprescindible per mantenir-se al dia. Pels aficionats crec que val la pena fer-hi un cop d'ull, així que anau alerta, que no sé si es farà una segona tirada.

Maçons a la Seu de Mallorca

La lectura de murs exteriors és una de les tasques que es poden fer passejant els diumenges amb un gelat de Can Miquel a les mans, sempre i quan estiguis pendent de que no regalimi pels dits. Pareix mentida que no conegués un dels grafits més clars i més grans de la façana sud de la Seu! Tanta pedra i no veig els dibuixos a sobre. Enlloc d'una bolla de gelat sobre neula hauré de demanar una terrina, i així podré mirar d'una forma més atenta les coses.
El dibuix en qüestió és un conjunt de dos arbres, fets amb almangra, que pel seu disseny semblen ben antics sinó medievals.

 La fotografia, com sempre, és de na Mercè, la meva parella, que m'aguanta i que sempre té un i-phone amb càmera a sobre.
Tot d'una que vàrem mostrar el grafit a algú em varen demanar el seu significat.
- Això ha de significar alguna cosa! em digueren, com si tots els grafits del món tinguessin un significat ocult.
No ho crec, encara que tot pot ser, no ho crec. Això pot ser algú que s'avorria, un manobre de la Seu amb poques feines, o un fan prehistòric de l'escut de Gondor, del Senyor dels Anells.
El cas és que les senyals d'enterrament no eren així, o sigui que ho deixarem com un detall interessant, a l'espera que algú que en sàpiga més ens digui alguna cosa (Elviras González, Eduardos Carreros, Margalides...).
Sobre el significat de les coses petites tinc una anècdota graciosa. Recordo amb molt de gust la primera vegada que em varen convidar a fer una conferència. El públic va ser agraït, no em puc queixar, i fins i tot algú em va recomanar que, per entendre el significat dels merletons escalats que es troben a sobre de la Llonja de Palma, a nivell de les finestres de la coberta, em mirés la bibliografia referent als maçons.
- Això és un signe maçó, segur!
-M'ho miraré per la pròxima vegada senyor, gràcies per la ressenya.

Els merlets dels Maçons a la Llonja

És curiós aquest afany per donar significat a totes les coses que no significaren res o casi res. Recordo una conversació amb un professor universitari estimat, quan estudiava el cadirat de Sant Francesc de Palma.
- Són bitxos, Toni. No cerquis el significat dels monstres que decoren el cadirat, perquè només són bitxos! Dedica't a cercar la iconografia dels altres medallons!

Quanta raó tenia aquest professor estimat!

Aprofito per dir, que aquest grafit es troba al costat d'un altra inscripció a la façana, també feta d'almangra, i escrita per ordre del mostassaf de la ciutat. Aquesta sí tenia significat! Era un avís de multa econòmica per tot aquell qui tiràs fems al costat de la Seu de Mallorca.

"q' sutzuras hic farà/ X sols de bans parrà"

Quanta gent sabia llegir en aquell temps? Hi devia haver al costat seu un ninotet explicatiu?
El ban ja casi ni es veu. Només es destaca a sobre la pedra els dies de pluja, quan contrasta més per la humitat de l'ambient.
Crec molt interessant agafar un restaurador amb bon pols i repassar amb almangra aquest avís medieval del poder civil. No seria crear un fals històric, sinó recuperar un fet immaterial a partir de la seva única resta material. És possible que estigui proposant un fet que va en contra de tota convenció de conservació i restauració del patrimoni cultural, però pitjors coses s'han plantejat sobre el patrimoni medieval mallorquí.

Sense aquesta llegenda, la gent continuarà llançant papers al terra, i això no m'agrada!

La Seu present a l'encontre mundial d'experts en catedrals del IMM LLeida

Les entrades del blog s'han ressentit, però era necessari acabar d'un cop la comunicació que havia de presentar a l'International Medieval Meeting de Lleida, un congrés dut a terme aquests darrers dies. Allà, em convertia en l´únic representant de Mallorca, dispost a parlar de la nostra Seu en una de les reunions més importants d'Europa sobre litúrgia i catedrals a l'època medieval. 

Confeccionar una llista dels noms il·lustres que es varen presentar a la torrefacta Lleida és perillós, perquè sempre em deixaré a algú i aquest algú es pot sentir menyspreat (això si llegeix el meu blog que és cosa poc provable). Però he de dir que estaven representades algunes de les universitats més potents del món,  d'aquestes que sonen de tant en tant a les pel·lícules.  I de les espanyoles, ja vos podeu imaginar: hi eren presents alguns dels noms més importants en el camp de la musicologia i de l'estudi artístic. 

Pel que fa a la Seu, va sortir ni més ni menys que a tres comunicacions. Això és un fet important, tenint en compte el número de catedrals medievals a nivell mundial!

Per una banda, Francesc Massip va revisar el Davallament de la Seu, aportant els detalls més petits de la documentació disponible. L'estudi va anar sobre aquesta obra teatral de la para-litúrgia medieval i la seva prohibició per part del bisbe, l'any 1691. Això va obligar a revisar i adaptar el seu contingut,  per tal que aconseguís altre cop el permís per representar-se. 

La segona vegada que va sortir la Seu va ser a la intervenció de Justin Kroesen, de la universitat de Groningen. Com a estudiós de les tipologies i significats dels retaules medievals, va incidir en la tipologia específica dels retaules-tabernacles de Manresa, Barcelona i Mallorca. Quan va haver acabat el debat posterior, vaig aprofitar per fer-li conèixer la nostra proposta de canvi cronològic del retaule major de la Seu. 

Apart de les referències que Eduardo Carrero va fer sobre les consuetes de la Seu de Mallorca, emmarcades dins el seu projecte d'investigació, la meva comunicació va ser l'única que va a tornar a parlar, aquesta vegada íntegrament,  de la Seu. 

Jo, per la meva part, vaig parlar de les fonts del segle XIX per entendre la realitat del presbiteri medieval de Mallorca i la seva evolució dins la reforma de Gaudí. Seguint la meva política de fets consumats, ja en parlarem quan les actes del congrés estiguin publicades. Només dir-vos, que va ser un plaer parlar de la nostra Seu dins el congrés de Lleida, per segona vegada.