Jaume II, els inicis de la nova catedral i la ubicació de la seva tomba

El testament de Jaume II de Mallorca, datat el 6 de febrer de 1306 va ser un testament molt pragmàtic. Va decidir el seu lloc d'enterrament segons el lloc on morís. Si el rei moria en territori continental, hauria de ser enterrat a Sant Joan de Perpinyà. En canvi, si moria dins l’illa de Mallorca, cosa que va succeir, havia de ser enterrat dins la seva catedral, en una capella que es construiria sota l’advocació de la Santíssima Trinitat. El mateix testament exhortava el seu hereu a completar la construcció de la capella en cas que no s’hagués acabat de construir en vida seva.

Com si pogués ensumar la seva mort, el monarca va finir l’any 1311, havent donat anteriorment dues mil lliures pel començament de la fàbrica de la Seu.

Aquest va ser el començament de l'edifici que nosaltres coneixem.

Es va aixecar la Capella de la Trinitat com a cambra funerària, feta a partir d'una estructura en dos pisos. És la part més espectacular de tota la catedral. Tots els que entren a la Seu no poden més que mirar la gran capçalera amb una capella que penja darrera de l'altar major, i una gran quantitat de llum que entra pels decorats vitralls.

El que ningú ha resolt és que el cos de Jaume II no es va posar mai dins la capella funerària, sinó que, acabada la capçalera de la Seu, es va posar just davant de l'altar major. Per quin motiu? Ni idea. Es trobava enmig de la via sacra, un petit corredor entre reixes que comunicava el cor major de la nau central i el cor del presbiteri.

Quan vaig investigar sobre la tomba vaig trobar els pagaments dels capellans de la capella de la Trinitat. Llavors, la capella funcionava com qualsevol altra. Puc assegurar que dins l'arxiu de la Catedral no vaig trobar res que pogués explicar la nova ubicació de la tomba. Aquella comunicació que finalment vaig publicar va ser la història d'un desencontre.

Però amb el temps he anat trobant alguna coseta entretinguda, com els problemes que el cos del monarca va tenir al segle XIX, quan els capellans i escolans, sense cap mirament, mostraven el cos del rei als viatgers que visitaven la Seu. Alguns i tot agafaven les dents del bon rei en Jaume. Ho podem considerar com al primer Souvenir de Mallorca!

Haurem de començar pel principi, pels inicis de la Seu.

Tothom o casi tothom coneix la promesa de Jaume I a l'hora de conquerir la ciutat. Acabada la tasca faria una església dedicada a la Verge Maria. Fins aquí res de nou. Però va ser Villanueva qui va escriure, alerta mosques, que l'actual església forma part de l'activitat constructora de Jaume II, cap el 1300.

Això vol dir que en Jaume I no va fer res de res? Una promesa a la Verge Maria s'hauria tingut en compte! No val això de dir: -Ara no puc, que tinc feines...

Així idò, hem de veure què coneixem de la Seu... abans de la Seu.

Tothom coneix a bastament la mania de construir una església cristiana a sobre de les anteriors mesquites musulmanes. La Seu és un dels quatre exemples de Palma. Varen ser na Magdalena Riera i en Gabriel Pons els que varen proposar una ubicació determinada de l'Algema (la mesquita per resar-hi divendres) dins la Seu: la qibla es trobaria cap a la nau Sud de la Seu, amb la particularitat que no es trobaria amb l'actual orientació, sinó que un poquet enviaixada. Aquest seria el perquè d'un campanar que es troba amb una orientació particular respecte de les naus de la catedral. Altres dos murs es trobarien, un a l'alçada del portal de l'Almoina i l'altre creuaria el primer tram de les naus. Però el darrer mur de tancament de la Sala d'oració no sabem on posar-ho. El conjunt seria una planta rectangular, com no pot ser altra per una mesquita.

Si el nucli més antic de la Seu és el presbiteri, la capella de la Trinitat i les seves sagristies, conjunt promogut a partir d'una donació de 2000 lliures per part de Jaume II, el seu predecessor només va realitzar, casi amb tota seguretat, una cristianització de l'algema. Res de construir una església nova! Només va dur-se a terme una sèrie d'adaptacions, reconstruccions o ampliacions per poder cantar la missa. No tenim massa dades que aportar, ja que fins i tot les primeres consagracions conegudes de la Seu varen ser fetes per Pere de Muredine els anys 1269 i 1271.

El pare Llompart, a qui tant hem d'agrair la seva tasca com a un dels millors medievalistes del país, ja va publicar les primeres obres conegudes dins la Seu, pels anys 1230 i 1256, però encara ens manquen moltes coses que aprendre de la mesquita.

Curiosament, les restes arquitectòniques de la mesquita varen perdurar dins la catedral fins a finals del segle XIV, quan el 1386 es demanava la demolició de l'estructura de la mesquita per tal de poder posar definitivament el cor central d'una manera decorosa (publicat per Villanueva)

Bibliografia:

VILLANUEVA ASTENGO, Jaume (1851): Viage literario a las iglesias de España, XXI. Imprenta de la Real Academia de Historia, Madrid

RIERA, MM; PONS, G (1995): “Algema, zo es la Seu bisbal…”, a PASCUAL BENNASAR, A (coord): La Catedral de Mallorca. Olañeta, Palma, pàgs. 17-22.

LLOMPART, G (1973) "Miscelánea de arquitectura y plástica sacra mallorquina (siglos XIII-XVI) AST XLVI, p.94.