Baixar o no baixar el retaule major de la Seu

Segons els diaris,  els experts (quins?) han exposat  que baixar el retaule major de sobre les mènsules del portal del Mirador seria desprestigiar l'obra de Gaudí, que el va posar allà cap el 1904. La proposta de musealització és la de posar una pantalla tàctil a sota seu que pugui oferir unes imatges ampliades dels detalls escultòrics.
Jo per la meva part, que no em consider expert en res però que tinc una opinió crítica com qualsevol altra, voldria exposar els motius d'estar a favor o en contra d'aquesta actuació de baixar el retaule.
Per una banda, hem de tenir en compte les funcions actuals d'un retaule. El retaule de la Seu no compleix la seva funció original de moble litúrgic, cosa actualment inviable. Tampoc forma part de la col·lecció del museu catedralici, perquè ni està ubicat dins el museu ni es pot gaudir de la peça, adquirint un format adequat al seu prestigi. El cas és, que tampoc està realitzant la seva funció dins el programa de Gaudí, que l'havia destinat possiblement com a tribuna coral. Hem de ser realistes. Aquest retaule, dins el programa de Gaudí, era una peça de l'altar major que molestava la visió de la càtedra del bisbe, i no diguem la capella de la trinitat. Gaudí volia recuperar la visió directe dels elements constitutius de la Capella Reial en la seva fase més inicial, que només havia estat vigent mentre el capítol no va adquirir el mobiliari litúrgic adequat, a finals del segle XIV. Aquest és el problema de Gaudí: la seva visió és la més prístina de totes, però és la d'una capella sense acabar, sense mobles. Davant el valor del retaule que el capítol tenia en molt alt, donat que l'havia volgut reconstruir durant la segona meitat del segle XIX, Gaudí no va poder més que conservar el monstre de sis metres en un lloc discret, allunyat de la seva recent perspectiva de les naus centrals.
Així idò, per la meva part, aquest punt de la funció va a favor de baixar la peça.
El segon punt vendria a ser el de la musealització. Crear una eina didàctica tàctil per veure una escultura en detall està bé, però que podria ser vista des de l'original, és una manca de respecte a la peça. Hi ha un concepte important dins la museografia: l'aura de l'originalitat. Els museus ens fan veure les peces antigues que han perdurat durant els segles, no unes simples còpies o unes fotografies. Aquest fet només s'usa per les reconstruccions impossibles. L'experiència visual del detall no és la mateixa a partir d'una pantalla, que segur podria donar informació sobre la iconografia o història d'una peça que es frueix, però no d'una peça que tenim a cinc metres a sobre nostre i que no es veu!

Aquest segon punt també va a favor de baixar la peça.

El problema patrimonial. Els experts ens fan creure que baixar la peça d'allà on està seria un despropòsit patrimonial, tot un desprestigi de l'obra de Gaudí. El fet és, que la Seu ha tingut un paper molt curiós respecte aquest assumpte. El capítol no va tenir cap problema a l'hora de destruir un retaule d'una època anterior a gaudí en favor d'una obra contemporània de Barceló. El pobre de la història de la Seu és actualment el neoclàssic!
No em ficaré en veure si l'obra neoclàssica era bona o no ho era, ja que ho va determinar la catedràtica Catalina Cantarellas. El cas és, que si tenim criteri per fer de la Seu un temple que incorporarà a la seva història les intervencions actuals, com a una de tantes altres èpoques anteriors, ben segur que NO hem de creure l'obra de Gaudí com a l´única reforma que s'hauria de conservar íntegrament. La solució de posar el retaule medieval a sobre de la porta del mirador és una d'aquestes parts del projecte de Gaudí que no val la pena mantenir, perquè el retaule no va arribar a tenir la funció determinada per l'arquitecte. Crec que Gaudí va ser i encara és important per la Seu. La seva reforma va tenir coses interessants que ara no serien possibles, si tenim en compte els criteris de patrimoni actuals. Aquest és el cas de l'eliminació del cor de la nau central. Això actualment seria impossible de proposar, ja que consideram totes les èpoques, en teoria, com a d'igual valor patrimonial. En aquell temps però ens va deixar una nau central diàfana, amb projecció a la capella de la Trinitat i al seu baldaquí. Un bon invent aquesta perspectiva que alguns actualment proposen com a un fet històric, però que no ho és.
Aquest tercer punt també crec que ens dóna la possibilitat de baixar la peça.
Però hi ha un problema que encara no queda resolt. On posar el monumental retaule? Al museu no hi cap, i enmig de les naus no tindria un lloc adequat, ni tan sols musealitzat. Hi hauria la possibilitat que la peça formés part del Museu Diocesà, però crec que el capítol no voldria desprendre's del retaule. La reforma de Gaudí a la Seu és la culpable de moltes entrades i visites.
Jo per la meva part preferiria la peça allà on està que dur-la al diocesà, un museu que està més mort que viu.
Aquest punt, va a favor de deixar la peça allà on es troba.
Qui guanya en aquesta batalla?

El retaule major de la Seu de Mallorca. Periodistes!

En una de les participacions de les primeres jornades sobre la història de la Seu, en concret la meva conjuntament amb en Xisco Molina, varem estar parlant sobre la visualitat reduïda de la Capella Major de la Seu. Per una banda, les cortines del ciborium medieval que emmarcava l'altar major, es tancaven i obrien segons el moment litúrgic de la celebració. Però a més varem treure algun comentari nou sobre el recent restaurat retaule major gòtic de la Seu.
Sobre la seva ubicació i forma, el model és similar a d'altres retaules tabernacle de la Corona d'Aragó. Això no és nou, perquè ja es va dir fa molts i molts d'anys. El que varem proposar nou, és que el retaule de fusta no va conviure mai amb el retaule de plata, aquell retaulet a sobre de l'altar major  que es va fer sobre els anys setanta del segle XIV. Això és possible afirmar-ho gràcies a que la nostra recerca documental va donar fruit, i actualment podem datar el retaule de fusta a la segona dècada del segle XV.
La coordinadora de les tasques de conservació i difusió del patrimoni cultural de la Seu, la doctora Mercè Gambús, així ho va proposar en la recent presentació del retaule. Hem d'agrair-li que citàs convenientment la nostra descoberta, que actualment es troba encara a l'espera de sortir a les publicacions especialitzades.
El problema, si és que n'hi ha algun, és quan l'atribució del descobriment canvia de mans, gràcies a que els periodistes dels distints diaris de Mallorca han proposat la nova datació com a fruit de la tasca dut a terme pel grup d'investigació de la doctora Gambús.
En aquest espai, que puc gestionar de forma personal, vull incidir en els valors d'una bona investigació. I no em refereixo a la històrica, a la que em dedic de forma no professional, sinó a la dels periodistes que parlen de jornades històriques sense anar a les jornades, que parlen de retaules sense haver llegit res del retaule, o que fan entrevistes i no redacten segons l'entrevistat. I cobren per fer-ho!
De la mateixa manera que hi havia als antics diaris una persona encarregada de l'estil, l'ortografia i la gramàtica (això no es deixava als correctors informàtics), es troba a faltar algú amb coneixements sobre la cultura, la història i el patrimoni de les Illes Balears a la premsa diària.
Cada cop que he llegit alguna cosa sobre la Seu de mallorca als diaris, l'article ha estat mal escrit, pel desconeixement de l'autor. No és el mateix la Capella Reial que la capella de la Trinitat... per exemple.
A veure si ho feim un poc millor!

Algunes imatges del retaule a la vostra disposició. Són fetes de la meva parella, na Mercè. És millor fotògrafa que jo... Quina passada de restauració!