Haurem de començar pel principi, pels inicis de la Seu.

Tothom o casi tothom coneix la promesa de Jaume I a l'hora de conquerir la ciutat. Acabada la tasca faria una església dedicada a la Verge Maria. Fins aquí res de nou. Però va ser Villanueva qui va escriure, alerta mosques, que l'actual església forma part de l'activitat constructora de Jaume II, cap el 1300.

Això vol dir que en Jaume I no va fer res de res? Una promesa a la Verge Maria s'hauria tingut en compte! No val això de dir: -Ara no puc, que tinc feines...

Així idò, hem de veure què coneixem de la Seu... abans de la Seu.

Tothom coneix a bastament la mania de construir una església cristiana a sobre de les anteriors mesquites musulmanes. La Seu és un dels quatre exemples de Palma. Varen ser na Magdalena Riera i en Gabriel Pons els que varen proposar una ubicació determinada de l'Algema (la mesquita per resar-hi divendres) dins la Seu: la qibla es trobaria cap a la nau Sud de la Seu, amb la particularitat que no es trobaria amb l'actual orientació, sinó que un poquet enviaixada. Aquest seria el perquè d'un campanar que es troba amb una orientació particular respecte de les naus de la catedral. Altres dos murs es trobarien, un a l'alçada del portal de l'Almoina i l'altre creuaria el primer tram de les naus. Però el darrer mur de tancament de la Sala d'oració no sabem on posar-ho. El conjunt seria una planta rectangular, com no pot ser altra per una mesquita.

Si el nucli més antic de la Seu és el presbiteri, la capella de la Trinitat i les seves sagristies, conjunt promogut a partir d'una donació de 2000 lliures per part de Jaume II, el seu predecessor només va realitzar, casi amb tota seguretat, una cristianització de l'algema. Res de construir una església nova! Només va dur-se a terme una sèrie d'adaptacions, reconstruccions o ampliacions per poder cantar la missa. No tenim massa dades que aportar, ja que fins i tot les primeres consagracions conegudes de la Seu varen ser fetes per Pere de Muredine els anys 1269 i 1271.

El pare Llompart, a qui tant hem d'agrair la seva tasca com a un dels millors medievalistes del país, ja va publicar les primeres obres conegudes dins la Seu, pels anys 1230 i 1256, però encara ens manquen moltes coses que aprendre de la mesquita.

Curiosament, les restes arquitectòniques de la mesquita varen perdurar dins la catedral fins a finals del segle XIV, quan el 1386 es demanava la demolició de l'estructura de la mesquita per tal de poder posar definitivament el cor central d'una manera decorosa (publicat per Villanueva)

Bibliografia:

VILLANUEVA ASTENGO, Jaume (1851): Viage literario a las iglesias de España, XXI. Imprenta de la Real Academia de Historia, Madrid

RIERA, MM; PONS, G (1995): “Algema, zo es la Seu bisbal…”, a PASCUAL BENNASAR, A (coord): La Catedral de Mallorca. Olañeta, Palma, pàgs. 17-22.

LLOMPART, G (1973) "Miscelánea de arquitectura y plástica sacra mallorquina (siglos XIII-XVI) AST XLVI, p.94.