Jaume II, els inicis de la nova catedral i la ubicació de la seva tomba

El testament de Jaume II de Mallorca, datat el 6 de febrer de 1306 va ser un testament molt pragmàtic. Va decidir el seu lloc d'enterrament segons el lloc on morís. Si el rei moria en territori continental, hauria de ser enterrat a Sant Joan de Perpinyà. En canvi, si moria dins l’illa de Mallorca, cosa que va succeir, havia de ser enterrat dins la seva catedral, en una capella que es construiria sota l’advocació de la Santíssima Trinitat. El mateix testament exhortava el seu hereu a completar la construcció de la capella en cas que no s’hagués acabat de construir en vida seva.

Com si pogués ensumar la seva mort, el monarca va finir l’any 1311, havent donat anteriorment dues mil lliures pel començament de la fàbrica de la Seu.

Aquest va ser el començament de l'edifici que nosaltres coneixem.

Es va aixecar la Capella de la Trinitat com a cambra funerària, feta a partir d'una estructura en dos pisos. És la part més espectacular de tota la catedral. Tots els que entren a la Seu no poden més que mirar la gran capçalera amb una capella que penja darrera de l'altar major, i una gran quantitat de llum que entra pels decorats vitralls.

El que ningú ha resolt és que el cos de Jaume II no es va posar mai dins la capella funerària, sinó que, acabada la capçalera de la Seu, es va posar just davant de l'altar major. Per quin motiu? Ni idea. Es trobava enmig de la via sacra, un petit corredor entre reixes que comunicava el cor major de la nau central i el cor del presbiteri.

Quan vaig investigar sobre la tomba vaig trobar els pagaments dels capellans de la capella de la Trinitat. Llavors, la capella funcionava com qualsevol altra. Puc assegurar que dins l'arxiu de la Catedral no vaig trobar res que pogués explicar la nova ubicació de la tomba. Aquella comunicació que finalment vaig publicar va ser la història d'un desencontre.

Però amb el temps he anat trobant alguna coseta entretinguda, com els problemes que el cos del monarca va tenir al segle XIX, quan els capellans i escolans, sense cap mirament, mostraven el cos del rei als viatgers que visitaven la Seu. Alguns i tot agafaven les dents del bon rei en Jaume. Ho podem considerar com al primer Souvenir de Mallorca!