Divulgacio´ de la Seu de Mallorca (II)

Entre les actuacions recents de la Seu de Mallorca, s'han tornat a oferir audioguies (o encara es preparen). No sé si es troben dins el preu de l'entrada al museu, però si no és així, els sis euros d'entrada més la despesa de les audioguies és bastant difícil d'acceptar per la majoria de turistes. 

Com es pot arreglar això? Hem de tenir en compte el que fan altres museus. 

El museu Mercedes de Stuttgard té inclòs ja al preu de l'entrada el lloguer de l'audioguia. Això és necessari, sobre tot pel tipus de fons museogràfic, de difícil interpretació i a cops allunyat del gaudi estètic (ideal pels friks dels cotxes i motors). Però l'oferta de l'audioguia de la Seu és poc atractiva. Primer de tot, perquè l'audioguia és una tecnologia superada pels nous telèfons, tablets interactius, etc. Segon, perquè el sistema d'auriculars de la Seu, pel que he vist per ara, és poc higiènic (reutilitzables). El Museu Mercedes no només et regala una entrada de disseny (el museu Guinnes és insuperable en aquest camp) sinó que també et regala els auriculars (i que són de bona qualitat). No vull que la gent tingui poca consideració a aquests regals. L'entrada de disseny i els complements es converteixen en records d'una experiència intensa, un parèntesi en un viatge de sol i platja, cervesa i bon viure. Això és el que volem, un record fantàstic per posar al Hofmann! 

Sobre l'antiguitat de l'audioguia, he de reconèixer els esforços del Museu Tintín, que en lloc d'aquests aparells, ha decidit passar-se a l'era Mac. Els reis de la visita interactiva: els I-fone 4. Molt més interactius, amb pantalla tàctil, amb recorreguts adaptables als interessos. No funcionen com a telèfons. Només tenen la funció de tablet. 

És interessant l'esforç de les empreses especialitzades en recorreguts culturals per plataformes digitals. Els beneficis són increïbles: per una banda, no s'ha de llogar la infraestructura, ja que pertany al client. Els continguts són adaptables als desitjos del client, com el temps de la visita, les unitats didàctiques que l'interessen particularment... També es poden crear recorreguts alternatius, per evitar la massificació, i  cada vegada que es visita un monument el client pot descarregar nous coneixements. 

Tomba de Gil Sánchez Muñoz a la sala capitular gòtica

La interactivitat no només es pot proposar  als visitants a partir del dispositiu de guia. La catedral de Vitòria ha creat dispositius de reintegració cromàtica als diferents portals escultòrics, a partir de canons de llum que s'activen quan els visitants volen (imaginau si ho poguessin activar des del tablet del museu o a partir del seu propi telèfon!). això serviria per canviar la generalitzada concepció del gòtic com una arquitectura i una escultura nua, sense color. L'altre dia, l'amo en Xisco i jo vàrem veure les possibilitats de fer aquesta intervenció a la tomba de Gil Sánchez Muñoz, aplicant els coneixements adquirits d'uns més que factibles anàlisis de les restes de color, que encara es veuen a la pedra. És una proposta en ferm... només manquen els doblers.