Afortunadament aquests àngels es troben documentats. Sembla que un dels mestres que va tenir part en la seva construcció (és del tot segur?) va ser Llorens Tosquella Junior. Jaime de Oleza y de España va publicar la notícia de la donació a la Seu per part dels seus avantpassats, Jaume d'Oleza i la seva dona Catalina Rovira, segons el seu testament de 1453.
En aquest cas no vull parlar massa de la història dels àngels, ja que és prou coneguda gràcies a moltes publicacions d'historiadors: Piferrer amb Quadrado, Rotger, Matheu, Palou, Llompart, Xavier Carbonell pels instruments, jo mateix junt amb en Xisco Molina i fins i tot en Tomeu Bestard, cronista de Palma, que va fer un bon article de divulgació.
El que vull tractar aquí és la funció que varen tenir i la seva originalitat.
Gràcies als estudiosos de les consuetes i a les consultes de models de presbiteri semblants, sabem que
aquestes columnes serviren per sustentar unes cortines laterals, que emmarcaren l'altar major de la Seu durant casi tota la seva història. El funcionament de les cortines estava del tot estipulat. Les misses de tres llissons, estaven tot el temps plegades; però els dies de nou lliçons un escolà havia d'acabar del tot boiet per plegar i desplegar les cortines de l'altar, segons el moment de la missa:
E a missa de IX lissons o de qualsevol doble esteran al
principi de la missa pleguades, e quant lo prevera haurà dit lo prophaci un
escolà és tingut d’estendre las dites cortines de la una part y de l’altre. E
quant lo prevera sera per levar Déu dient aquellas paraules Benedictam, ratam
etc., lo dit escolà pleguerà les dites cortines. E quant Sanctus haurà tochat
lo dit escolà estendrà les dites cortines. E quant lo prevera haurà dit
aquellas paraules Per ipsum et cum ipso etc., lo dit escolà pleguerà les dites
cortines, e resteran axí pleguades que no sestenen més en dita missa.
Tot aquest dispositiu anava en conjunt amb les cortines dels grans retaules, que es trobaven tapats durant gran part de l'any, i que segons la festa del dia es descobrien, parcialment o del tot. Així, el concepte del que havia de ser una missa a l'època medieval tendria molt a veure amb allò ocult darrere les cortines, amb la imatge sagrada amagada que es manifestaria a la comunitat només en moments molt puntuals, en dies de festa major.
Respecte de l'originalitat dels àngels, sembla que no ho eren massa. Pertanyien a una estructura de cimbori, un tipus de baldaquí arquitectònic que durant els darrers segles de l'època medieval es va anar desmaterialitzant cada cop més, fins al punt que les columnes eren molt primes, sustentaven les cortines i el pali era intercanviable. Després de tants de segles, els cimboris gòtics no s'assemblaven als exemples alto-medievals de les distintes basíliques de Roma.
Per saber on es trobaven els àngels abans de ser canviats de lloc hem de mirar exemples europeus. Aquest és el cas d'un retaule de Van der Weyden amb l'Exhumació de Sant Hubert. Allà apareixen les columnes de la mateixa manera que varen ser posades a la Seu de Mallorca. El cas és que nosaltres tenim un parell més de columnes, de resultes de ser un altar major de tota una catedral. Estarien distribuïts de tres en tres a cada lateral de l'altar, i com hem dit, sustentaven diverses cortines que aïllaven l'altar dels fels.
Aquest no és l'únic exemple de cimbori similar a la catedral. La missa de Sant Gil de Sant Denís també ens mostra uns àngels a sobre de columnetes, i això ens fa creure que devia ser un model molt estès per tota Europa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario