Divulgació de la Seu de Mallorca

He de reconèixer que no tinc esperit empresari.
Aquest post va molt més enllà de tots els que he escrit fins ara sobre la Seu, perquè no tracta temes d'investigació, sinó projectes sobre la divulgació del patrimoni de la Seu que ningú ha proposat (després diran que sí, que això ja estava previst) i que poso a l'abast de tothom. Totes les propostes són aplicables a tots els museus de les Illes Balears, i el que és més important: no només són fàcilment finançables sinó que també s'hi pot guanyar doblers.
La divulgació, sense tenir en compte els actes litúrgics, és la part més important del que es fa dia a dia amb el patrimoni d'una catedral. Posar interes per part dels gestors culturals a l'experiència del visitant, ha posat al punt de mira dels mercats turístics alguns exemples catedralicis fins a les hores desconeguts pel gran públic. Record la presentació del número de visitants del famós "Abierto por obras", que vàrem conèixer gràcies al Màster de Patrimoni de la UIB (gràcies Eduardo).
La primera proposta té a veure amb una experiència que es va dur a terme al Museu del Louvre de París. Un grup d'estudiants d'història de l'Art, tutoritzats per professors de la seva universitat,  tenien la missió d'estudiar i investigar durant un mes una sola peça del museu, amb la intenció de presentar-la després al públic que s'apropés a la peça. Així es creava una ruta alternativa, evitant la coneguda gimnàstica de museu amb passejades de punta a punta de quatre o cinc hores per aprofitar la visita. Segons les enquestes dels visitants, aquesta activitat va ser una experiència absolutament fantàstica, amb un nou punt de vista, la joventut i frescor dels "experts" i els nous coneixements adquirits.
No només aquesta experiència és aplicable als museus sense personal tècnic (Museu Episcopal, Museu Capitular...) també és aplicable a la posada en valor de les capelles laterals de la Seu i els objectes més desconeguts del tresor. Un sol horabaixa, amb la propaganda adequada i l'única inversió econòmica a partir de l'aportació voluntària dels visitants, dedicada exclusivament a l'esforç dels estudiants, mostraria coses noves als habitants de Palma, i es valoraria més la tasca cultural de la Seu envers la ciutat.
M'encantaria dur a terme aquesta activitat. Espér que arribi als responsables de divulgació del patrimoni de la Seu.

Museu d'Història Natural de Londres

La segona proposta ja es troba a l'abast d'aquelles col·leccions museogràfiques potents. És cas del Museu d'Història Natural de Londres.
A l'inici de la visita es dóna una targeta a cada visitant, com les d'hotel o les de crèdit, que serveix com a magatzem d'informació de les peces del museu. Cada vegada que el visitant té interés determinat per una peça, passa la targeta per un petit escàner al seu costat, i aquest introdueix la informació del catàleg del museu  a la targeta, que després es podrà descarregar de la pàgina web del museu a casa seva, sense despeses.
No fa falta dir que això ja està del tot superat, tenint en compte els telèfons actuals! És possible avui en dia posar un econòmic dispositiu de la grandària d'una moneda de dos euros al costat d'un quadre, i només apropant el telèfon, en mig segon, adquirir una fotografia digital de la peça d'una qualitat fantàstica. Imaginau-vos la Gioconda sense els "flash" de les càmeres fotogràfiques i sense la gent apuntant amb els telèfons. El quadre podria llevar-se el protector de vidre que té posat a sobre! També a la Capella Sixtina... No foto, no foto... criden els vigilants!
I tot això pot menester una inversió inicial, és cert, però els museus així es poden estalviar publicacions en paper, que costen una barbaritat, i divulgar millor el seu patrimoni. Ni que dir d'una millor protecció de les obres sensibles al flash! Les piles dels dispositius duren una  de dos anys (no necessita d'una instal·lació de cablejat). Només es menester un bon historiador amb criteri per fer els continguts i certa empresa que es dedica a fer els dispositius.

Continuarà...